Com calcular un pressupost diari fins a cobrar

La majoria de pressupostos no s’ensorren per culpa dels diners, sinó de la complicació. Un full de càlcul amb vint categories demana atenció cada vespre, i al cap de dues setmanes tens ganes de tancar-lo per sempre. Un pressupost diari funciona diferent: en lloc d’una dotzena de columnes, tens un sol número, quant pots gastar avui. És fàcil de tenir al cap, fàcil de comprovar i fàcil de corregir.

Pas 1. Calcula els teus diners per viure

Agafa tots els diners que tens fins al proper cobrament i resta’n el que ja està compromès: el lloguer, un préstec, els subministraments, les subscripcions que es cobraran en aquest període. El que queda són els teus diners per viure: menjar, transport, cafès, compres petites. En el nostre exemple són 3.276.

No intentis encabir en aquest número les compres grans que només estàs pensant a fer. Si arriben, les pots resoldre a part, tal com s’explica més avall.

Pas 2. Compta els dies fins a cobrar

Compta els dies de manera inclusiva: avui també cal viure. Si avui és 29 d’octubre i el cobrament és el 10 de novembre, l’últim dia del període és el 9 de novembre, i això són 12 dies. Un error habitual és oblidar-se d’avui o afegir-hi el mateix dia de cobrament. En el primer cas el límit surt massa alt; en el segon, massa baix.

Si cobres dues vegades al mes, amb una bestreta, compta dos períodes curts: del cobrament a la bestreta i de la bestreta al cobrament. Així el número és més honest.

Pas 3. Divideix

Ara només cal dividir els diners pels dies: 3.276 entre 12 dies fa 273 al dia. Aquest és el teu pressupost per a avui. Els cèntims no importen, i és millor arrodonir cap avall: el número que veus no ha de ser mai més alt que el real.

Què fer amb el que sobra

Diguem que avui n’han sortit 180 de 273. En queden 93, i hi ha dues maneres justes de tractar-los.

Repartir: el que sobra es reparteix entre els 11 dies que queden, i el límit de demà creix una mica. Era 273, passa a 281. Això va bé si vols viure amb un ritme constant i no pensar en estalvis.

Estalviar: el límit es queda a 273 i els 93 van als estalvis. En un període s’hi acumula una suma notable, diguem 640. Això va bé si t’agrada veure créixer una reserva.

Tria una manera i no la canviïs cada dia. El sentit d’un pressupost diari és prendre menys decisions, no més.

Si el dia ha sortit més car

Passa a tothom. Diguem que avui n’han sortit 320 amb un límit de 273. Són 47 més, i el número d’avui passa a ser −47. No cal estrènyer-se el cinturó demà per compensar-ho: la diferència simplement es reparteix entre els dies que queden. El límit de demà és 268 en lloc de 281, i el pla continua funcionant.

Aquí és justament on s’abandonen la majoria de pressupostos: un dia car, una sensació de culpa, una aplicació esborrada. Un pressupost diari trenca aquest cercle. Un dia car canvia el número de demà, no a tu.

Despeses grans

De vegades una compra és més gran que el límit diari, per exemple un telèfon nou de 2.000. Si l’apuntes a avui, avui passa a ser −1.727 i el límit de demà baixa a 116. Hi ha una manera més suau: repartir la compra entre tots els dies que queden. Aleshores avui són uns 106, i uns 106 al dia després.

I si la compra ja està coberta en els teus diners per viure, la pots deixar fora del límit del tot. Es queda a l’historial, però no toca el número d’avui.

Pagaments recurrents

És més fàcil apartar per avançat les subscripcions i els rebuts. Si en el període es cobrarà Netflix per 45, resta’l ara mateix: 3.276 menys 45 entre 12 dies fa 269 al dia. Quan es cobra el pagament, el límit no baixa, perquè els diners ja estaven apartats.

Errors habituals

• Comptar sense avui, o amb el mateix dia de cobrament.
• Oblidar la bestreta i tractar tot el mes com un sol període.
• Deixar el lloguer i les factures dins l’import quan es cobraran igualment.
• Canviar cada dia la manera de tractar el que sobra.
• Deixar el pressupost després d’un sol dia car.

Per què un dia i no un mes

Un pressupost mensual sembla còmode mentre el calendari mostra l’inici del mes. Hi ha molts diners, i costa notar que 500 de més avui són dos dies menys al final. Un número diari desfà aquest miratge. És petit i clar: 273 és fàcil de comparar amb el preu d’un dinar o d’una anada a la botiga. La decisió es pren just a la caixa, no a final de mes, quan ja no es pot canviar res.

El segon avantatge és que cada dia comença de zero. La despesa de més d’ahir ja és dins el número d’avui, i no cal portar un historial llarg al cap. Només cal saber una cosa: quant pots gastar avui.

Un exemple en quatre dies

Agafem el nostre període: 3.276 en 12 dies, un límit de 273, el mode Repartir.

• Dijous: han sortit 180 de 273. Els 93 que queden es reparteixen entre 11 dies, demà pots gastar 281.
• Divendres: han sortit 250 de 281. El que queda es torna a repartir, i el límit creix una mica.
• Dissabte: un aniversari entre amics, han sortit 420. Això supera el límit, la diferència es reparteix entre els dies que queden, i el límit de diumenge és més baix.
• Diumenge: un dia tranquil a casa, han sortit 120. El límit torna a poc a poc a un ritme constant.

Fixa’t que cap dia no s’ha de compensar. Cada vespre el número simplement corregeix el rumb, i en arribar el cobrament els diners s’acaben just quan toca.

Com apuntar les despeses i no deixar-ho

Apunta les despeses a l’instant, mentre el tiquet encara és a la mà. Al vespre ja s’ha oblidat la meitat de les compres petites, i el número deixa de coincidir amb la realitat. Com més ràpid sigui l’apunt, més possibilitats hi ha que l’hàbit es quedi. Una bona referència: apuntar una compra ha de ser més ràpid que guardar la cartera.

No calen vint categories. Amb vuit n’hi ha prou per veure on van els diners al cap d’un mes: menjar, cafès, transport, casa, salut, oci, roba i la resta. Si se t’ha oblidat alguna cosa, apunta-la després, al matí, sense hora: n’hi ha prou.

Quan recalcular

El límit es recalcula un cop al dia, a mitjanit: el que queda del període es divideix pels dies que falten. No cal recalcular més sovint, o el número saltarà després de cada compra. Hi ha dues excepcions: un ingrés o una devolució, i una despesa gran. Aleshores val la pena recalcular a l’acte.

Els últims dies abans de cobrar

Cap al final del període el número és més sensible: hi ha menys diners, i cada compra mou el límit de demà de manera més visible. És normal i fins i tot útil. Si falten tres dies per cobrar i el saldo és gairebé zero, hi ha diverses sortides amb calma: agafar una mica dels estalvis, corregir l’import del període si han arribat diners nous, o allargar el període si el pagament s’endarrereix. També pots deixar-ho tal com està: el límit es posa en negatiu, i un període nou comença amb el cobrament següent.

El principal és no intentar compensar-ho tot l’últim dia. Un pressupost diari és bo justament perquè reparteix tant els dies fàcils com els cars al llarg de tot el període.

Un pressupost per a dos

Les parelles sovint porten un pressupost comú en notes o en un full de càlcul compartit, i aviat s’allunya de la realitat. Amb un número diari és més senzill: tots dos miren el mateix número i tots dos apunten les despeses al seu telèfon. Un entra en una botiga, l’altre veu el límit nou al vespre i pot decidir amb calma si sopar a casa o en un cafè. Ningú controla ningú, tots dos tenen simplement la mateixa imatge.

El resultat

Un pressupost diari són tres accions: calcular els diners per viure, comptar els dies de manera inclusiva i dividir. Després només cal apuntar les despeses i mirar un número cada vespre. Si vols que tot això passi per si sol, hi ha Luzik: recalcula el límit cada nit, i un apunt costa un toc.